IMPOSTOS PER HERÈNCIES REBES A L'ESTRANGER ESPANYA

Quins impostos s'han de pagar sobre una herència quan prové de l'estranger?

En el cas que un resident fiscal a Espanya rebi béns o diners procedents d'herències ubicades a l'estranger, s'han de declarar aquests béns, diners, primes d'assegurances, comptes bancaris, etc. a Espanya. Per fer-ho, heu de procedir de la següent manera:

Les persones següents estan subjectes a IMPOST DE SUCESIONS ESPANYOL:

– Per ” obligació personal” – Persones que siguin residents en territori espanyol segons la legislació espanyola.

– Per “obligació realn” – Persones que, sense ser residents en territori espanyol, rebin béns heretats que es troben situats a Espanya, inclosos immobles, comptes bancaris, béns mobles o primes d'assegurances de vida emeses per asseguradores espanyoles.

Per tant:

1.- L'HEREU/HEREUT HA DE SER RESIDENT FISCAL A ESPANYA

És a dir, has de tenir la teva residència habitual i fiscal a Espanya.

Per tant, ha de complir els següents criteris establerts a la normativa de l'IRPF, que estableix el següent:

Quan es considera que una persona física o física té la seva residència habitual a Espanya?

Hi ha diversos criteris per determinar quan una persona és resident fiscal a Espanya:

  • Criteris generals – Estar a Espanya més de 6 mesos

Es considera resident a Espanya una persona que romangui al territori espanyol més de 183 dies durant un any natural.

Per al còmput del temps no es tenen en compte els viatges o estades temporals a l'estranger que no impliquin canvi de residència. És a dir, només seran considerades “absències” a aquests efectes aquelles estades a l'estranger que suposin un canvi real de residència.

D'aquesta manera, un viatge d'anada i tornada a l'estranger, ja sigui per vacances, salut, visites familiars, oci, etc., no comptarà com a “absència”, i el temps que comporta el viatge es computarà com a “estada a Espanya”. .

Cas dels paradisos fiscals : A aquests efectes, no serà vàlid el certificat de residència expedit per un Paradís Fiscal.

No obstant això, si hi ha un canvi “real” de residència del contribuent a un Paradís Fiscal, un cop comprovat aquest canvi durant més de 6 mesos i un dia, durant QUATRE ANYS continuarà pagant impostos a Espanya com a resident fiscal. .

Per a Espanya, un “paradís fiscal” deixa de ser-ho quan es signen Acords per evitar la doble imposició, amb obligacions d'intercanvi d'informació entre els dos països.

A tall d'exemple, Espanya ha estat signant aquest tipus d'acord amb els països següents:

  • malt
  • Emirats Àrabs Units
  • Jamaica
  • Trinidad and Tobago
  • Luxemburg
  • Panamà
  • barbados
  • Singapur
  • PRINCIPAL criteri d'activitat econòmica

Amb aquest criteri, es considera resident fiscal a Espanya qualsevol persona que tingui activitats o interessos econòmics amb el seu nucli o base principal a Espanya.

En el cas que el contribuent no vulgui ser considerat resident a Espanya en funció d'aquest criteri, haurà d'acreditar que té la base o nucli principal de la seva activitat fora d'Espanya.

  • Criteri del nucli familiar

Una persona es considera resident a Espanya en el cas que el cònjuge no separat o els fills menors de la persona física resideixin a Espanya.

  • Règim d'immigració

Aquells treballadors que romanguin a Espanya única i exclusivament per motius laborals estaran exempts i no tributaran per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, sinó per l'Impost sobre la Renda de NO RESIDENTS (que és inferior a l'Impost de Residents).

Per a que es compleixi aquesta exempció, aquestes persones han d'acreditar:

  • Que tinguin un contracte de treball que els obliga a romandre a Espanya
  • Que no hagin estat residents a Espanya durant els darrers 10 anys

L'objectiu d'aquest règim és l'acollida de mà d'obra qualificada a Espanya, ja que la renda no està subjecta a l'IRPF, que arriba a tipus propers al 50%, permet gravar aquestes rendes a l'IRNR (Impost sobre la Renda de No Residents), amb un tipus fix del 19% per als nacionals de la Unió Europea i del 24% per a la resta.

  • Règim d'assignació d'ingressos

A més de "persones físiques" o "físiques", hi ha diversos casos que també estan subjectes a impostos:

  1. societats civils
  2. Comunitats de propietaris
  3. herències jacents - "Herències Yacentes"

En aquests casos, els ingressos obtinguts per aquestes entitats s'atribueixen als socis que les integren, per la qual cosa la pròpia entitat no tributa per l'IRPF ni per l'IRPF.

La manera d'atribuir els ingressos obtinguts per aquestes entitats als seus socis o participants és la següent:

  • En el cas que els membres de l'entitat siguin contribuents de l'Impost de Societats, pagaran aquest impost.
  • En el cas que els socis siguin persones físiques o físiques, pagaran l'IRPF.

2.- QUE EL RESIDENT ÉS CONSIDERAT HEREU D'acord amb la LLEI SUCCESSORIAL A L'ESTRANGER

És important que el resident sigui considerat “hereu” per la llei estrangera que regula l'herència.

3.- OBLIGACIONS FISCALS:

a.- PRESENTACIÓ DELS DOCUMENTS D'HERÈNCIA A L'AGENCIA TRIBUTARIA ESPANYOLA:

– Actes de successió notarial i registral de l'herència en què consti els béns a heretar, i el seu valor.

- Certificat de defunció del difunt

– Document identificatiu (passaport, DNI, etc.) del difunt

Aquests documents s'han de presentar traduïts i apostillats.

Es presentarà la documentació:

  • Si el difunt tenia altres béns a Espanya, a la regió o comunitat autònoma on es trobin la majoria d'aquests béns.
  • Si el difunt no tenia altres béns a Espanya, a la regió o comunitat on resideixi permanentment l'hereu.

b.- DECLARACIÓ DE L'IMPOST DE SUCESIONS

Un cop presentada la documentació, la corresponent S'ha de fer la declaració tributària relacionada amb l'herència, i s'ha de pagar l'eventual Impost de Successions.. Cal destacar aquí que la majoria de comunitats autònomes i comunitats autònomes ofereixen amplis beneficis i bonificacions fiscals en aquest àmbit, i que seran aplicables a l'import obtingut en la successió si es compleixen els requisits establerts a aquest efecte.

A més, s'han de tenir en compte els impostos que, al seu torn, ha pagat l'hereu al país on s'ha fet l'herència, ja que aquests impostos es poden aplicar a Espanya i deduir l'import a pagar al nostre país. Això serà possible en molts casos ja que Espanya acostuma a tenir convenis fiscals signats amb un gran nombre de països per evitar la doble imposició, i que l'hereu pugui utilitzar l'impost pagat a l'estranger per reduir el que ha de pagar a Espanya.

c.- S'HA DE DECLARAR EL MODEL 720

La llei estableix que, a títol merament informatiu, tL'herència rebuda de l'estranger s'ha de declarar en el model 720.

Les sancions per no presentació poden arribar als 30,000 euros.

d.- HI HA UN MOMENT PER FER LA DECLARACIÓ D'HERÈNCIA A ESPANYA?

Sí, el període de declaració és 6 mesos des de la data de la mort. Encara que aquest termini es pot prorrogar per 6 mesos més si l'hereu ho sol·licita a l'Agència Tributària abans del cinquè mes des de la data de la mort.

Transcorregut aquest termini, l'administració podrà aplicar recàrrecs i sancions per demora.

4.- S'HA DE DECLARAR EN EL COMPTE DE RESULTATS (IRPF)?

La resposta és que no. Els béns rebuts en herència no es consideren "ingressos" a efectes de l'impost sobre la renda.

5.- S'HAN DE DECLARAR ALS FINS DE L'IMPOST DE PATRIMONI?

La resposta és sí. Els residents fiscals espanyols estan obligats a declarar els béns que posseeixen a Espanya o a l'estranger. Per tant, en el cas que els béns heretats entren dins dels supòsits recollits en la llei que regula aquest impost, s'han de declarar i sotmetre a l'esmentat impost.