IMPOST SOBRE LA RENDA A PAGAR COM A RESIDENTS ESPANYOLS – EMPRESES – IMPOST DE SOCIETATS

L'Impost sobre Societats (IS) és un impost sobre la renda de les societats i altres entitats socials residents en territori espanyol.

Aquest Impost es regula a partir de la normativa següent:

. Llei de l'Impost de Societats

. Reglament de l'Impost de Societats.

1.- QUINES ENTITATS ESTAN SOMETES A AQUEST IMPOST?

Hi ha un norma general pel qual Totes les empreses estan obligades a presentar la declaració d'aquest impost, amb independència que hagin desenvolupat o no activitats durant el període impositiu (un any natural), i encara que no hagin obtingut rendes subjectes a tributació.

– QUÈ PASSA A LES EMPRESES QUE ES CONSIDEREN COM A “INACTIVES”?

Una empresa es considera “inactiva” quan no té activitat econòmica.

En altres paraules, l'empresa no ha realitzat cap operació perquè:

* És un creada recentment empresa. És a dir, està constituïda però encara no ha iniciat la seva activitat.

* Empresa ja creat però que ha finalitzat la seva activitat. Els motius pels quals l'empresa ha deixat de treballar poden ser diversos. El motiu més habitual és en el cas que els socis ja no vulguin continuar desenvolupant l'activitat de l'empresa, sinó que volen esperar a liquidar-la i dissoldre-la perquè esperen que es reactivi en el futur. D'aquesta manera, els socis eviten els tràmits i despeses derivades de tenir l'empresa activa.

La normativa en aquest sentit ho diu les empreses s'han de liquidar quan sigui superior a un any ha passat des que han finalitzat l'activitat. Per tant, un cop transcorregut aquest termini, s'ha de liquidar i dissoldre definitivament.

Per tant, les empreses inactives, quan el període d'inactivitat s'allarga massa, poden causar problemes.

No obstant això, fins i tot declarada com a "inactiva", l'empresa ho té cert obligacions formals a complir:

1.-Conservar els llibres de registre d'IVA: Un cop declarada l'empresa “inactiva”, no té cap obligació de generar i portar llibres de registre d'IVA, ja que ha deixat d'emetre i rebre factures. Tanmateix, cal mantenir-los perquè l'administració pot demanar-ne la revisió i el control fins a quatre anys més tard.

2.- Tractar l'Impost de Societats: Tot tipus d'empreses, actives o inactives, han de presentar l'Impost de Societats. En el cas de les empreses inactives, hauran de presentar aquest impost indicant la seva situació d'inactivitat, i el seu resultat comptable serà «0».

3.- Altres obligacions: Les empreses inactives estan obligades a realitzar tots els tràmits com si fossin actives. Així, per exemple, hi ha l'obligació de portar la comptabilitat, la legalització de llibres, etc. Fins i tot hi ha l'obligació de formular els Comptes Anuals per part dels administradors, i la Junta General de socis els ha d'aprovar. A més, és imprescindible que els Comptes Anuals estiguin dipositats al Registre Mercantil. Les sancions per incompliment d'aquestes poden arribar fins a 60.000 EUR.

– QUAN UNA EMPRESA ES CONSIDERA COM “RESIDENT” A ESPANYA?

Les empreses que compleixin algun dels requisits següents són residents en territori espanyol:

• Que s'havien establert d'acord amb la legislació espanyola.
• Que tinguin el seu domicili social dins del territori espanyol.
• Que tinguin la seu de gestió efectiva en territori espanyol (quan és a Espanya on s'ubica la gestió i control de totes les seves activitats).

– A QUIN TIPUS D'EMPRESES S'APLICA L'IMPOST?

Tot tipus de societats jurídiques són contribuents de l'Impost sobre Societats (excepte les societats civils que no tinguin finalitat mercantil) i determinades entitats, encara que no tinguin personalitat jurídica.

2.- QUIN ÉS LA TIPUS IMPOSTA?

El base imposable s'obté a través de l'empresa resultats/balanç comptable. Per tant, és a aquest balanç comptable on s'aplicarà el tipus impositiu.

– TIPUS DE COTITZACIÓ/TARIFA

 S'aplicarà en el primer període impositiu en què la base imposable sigui positiva (és a dir, hi ha benefici i hem de pagar l'impost de societats) i al següent.

• Cotització/tarifa general: 25%.
• Cotització/taxa reduïda del 15% per a emprenedors. Les empreses de nova creació podran aplicar aquest tipus reduït durant DOS ANYS (l'any en què s'inicia l'activitat i l'any següent) si compleixen determinats requisits:

– Que l'activitat econòmica de l'empresa no hagi estat desenvolupada prèviament per altres persones o entitats vinculades.

- Que l'activitat econòmica no hagi estat desenvolupada, durant l'exercici anterior a la constitució de l'entitat, per una persona física que tingui una participació, directa o indirecta, en el capital o patrimoni de l'entitat de nova creació superior al 50 per cent.

Queden excloses d'aquest impost reduït les societats patrimonials.

• Cotització/tarifa reduïda del 20% per a cooperatives: Aquesta cotització/tipus és aplicable a les societats cooperatives protegides fiscalment, llevat dels resultats extracooperatius, que tributen a la cotització/tipus general del 25%.

3.- COM ES CALCULA LA IMPOSTA A PAGAR?

L'impost de societats es calcula a partir del resultat comptable de l'exercici de l'empresa, és a dir:

INGRESOS – DESPESES – DESPESES DEDUCIBLES

Hi ha una llarga llista de despeses relacionades amb el desenvolupament de l'activitat i que són deduïbles, com ara compres, serveis, sous i salaris, seguretat social, lloguers, reparacions, assegurances, viatges i transport, publicitat, despeses financeres, subministraments, representació. despeses comercials, i un llarg etcètera.

Perquè una despesa es consideri “deduïble”, ha de respondre a un fet “econòmic real”, és a dir, l'assentament comptable ha de correspondre a una operació efectivament realitzada i no simulat.

A més, les despeses han de complir el següent requisits:

• Comptabilitat: s'han de comptabilitzar en el compte de pèrdues i guanys, o en un compte de reserva, excepte en el cas de partides que es puguin amortitzar lliurement i altres casos en què la normativa indiqui expressament que no és necessària la seva comptabilitat.
• Justificació: s'han de justificar amb la factura que compleixi els requisits establerts pel Reglament de Facturació en ambdós casos.
• Imputació: amb caràcter general, s'han d'imputar en el període impositiu en què es meriten. La norma inclou dues excepcions que permeten destinar ingressos i despeses a efectes fiscals en el període impositiu en què s'han comptabilitzat, sempre que no es tradueixi en un tipus impositiu inferior al que hauria correspondit si s'hagués carregat. en el període de meritació.
• Correlació amb ingressos: s'han de realitzar en l'exercici de l'activitat per tal d'obtenir ingressos, sense considerar-se liberalitat, en aquest cas no seria deduïble.

CONCLUSIÓ:

Als efectes de l'Impost de Societats, només aquelles despeses que:

– Haver estat correctament comptabilitzat en els comptes comptables

– Correspon a activitats «reals».

– Haver realitzat en l'exercici comptable

– Estan degudament justificats

– No es tracta de despeses expressament considerades «no deduïbles».

Pel que fa a les despeses expressament considerades «no deduïbles», és a dir, aquelles que la mateixa llei no admet que es dedueixin de l'import a pagar de l'Impost, són les següents:

1. Les que representen una retribució de fons propis.
2. Els derivats de la comptabilitat de l'Impost de Societats. És a dir, l'import pagat per l'impost.
3. Multes i sancions penals i administratives, i recàrrecs per la presentació de declaracions fora de termini.
4. Pèrdues de joc.
5. Donacions
6. Les despeses d'accions contràries a l'ordenament jurídic.
7. Les despeses corresponents a operacions realitzades amb persones o entitats residents en paradisos fiscals.
8. Despeses financeres meritades en el període impositiu, derivades de deutes amb entitats del grup.
9. Despeses desproporcionades derivades de la finalització de la relació laboral o mercantil que superin determinats límits.
10. Les despeses corresponents a operacions realitzades amb persones o entitats vinculades que, com a conseqüència d'una classificació fiscal diferent en aquestes, no generen ingressos ni generen ingressos exempts o subjectes a un tipus impositiu nominal inferior al 10%.

– AJUSTAMENTS EN EL CÀLCUL DE L'IMPOST

Per calcular l'import a pagar per l'Impost, s'han de fer una sèrie de correccions o ajustos que es generin per l'ús de criteris de càlcul diferents aplicats en la comptabilitat respecte als permesos per l'Administració Tributària.

En aquest punt, hem de tenir clars els conceptes de «criteri comptable» i «criteri fiscal», així com «tancament comptable» i «tancament fiscal» de l'exercici.

Aquestes correccions o ajustos poden ser tant POSITIUS com NEGATIUS, i poden ser provocats per diferències de caràcter TEMPORAL o PERMANENT.

Un cas clar seria, per exemple, el pagament d'una MULTA DE TRÀFICO. Aquesta despesa es registra a comptabilitat perquè l'ha pagat l'empresa. No obstant això, NO ho podem deduir del pagament d'impostos perquè es considera una despesa “no deduïble”.

El benefici/saldo comptable haurà de sumar i restar les diferències permanents entre el benefici comptable i fiscal.

– Què són les operacions amb parts vinculades?

Són les transferències de béns i/o serveis que es realitzen entre parts vinculades (no independents entre si).

La Llei de l'Impost sobre Societats estableix el següent supòsits de parts vinculades:

1. Quan es duguin a terme entre l'Entitat i els seus socis, quan la participació de la societat d'aquests socis sigui almenys del 25%.
2. Quan es duguin a terme entre l'Entitat i els seus directors o administradors
3. Quan es duguin a terme entre l'Entitat i familiars fins al tercer grau de consanguinitat (cònjuge, fills, pares, germans, néts, avis, nebots, …) dels socis (participació d'almenys un 25%), consellers o administradors.
4. Quan es realitzin entre Entitats pertanyents al mateix grup d'empreses.
5. Quan es realitzin entre l'Entitat i els administradors o administradors d'una altra societat que formi part del mateix grup d'empreses.
6. Quan es duguin a terme entre l'Entitat i una altra societat en la qual la primera sigui titular indirectament com a mínim del 25%.
7. Quan es realitzi amb Entitats en què els mateixos socis, consellers, administradors o els seus familiars fins a tercer grau, participin almenys en un 25%
8. Quan es realitzin entre l'Entitat resident a Espanya i els seus establiments permanents a l'estranger.

IMPORTANT: Les operacions realitzades entre persones o entitats vinculades es valoraran pel seu “valor normal de mercat”. S'entén per valor normal de mercat el que haurien estat pactats per persones o entitats independents en condicions de lliure competència.

4.- MODELS DE DECLARACIÓ TRIBUT

• Model 200: Declaració Anual de l'Impost de Societats. Es presenta entre l'1 i el 25 de juliol de cada any. També s'ha de presentar si l'empresa està inactiva.
• Model 202: Declaració de pagament fraccionat d'empreses. S'ha de presentar si s'ha obtingut un benefici l'any anterior. Es presenten els primers 20 dies d'abril, octubre i desembre.
• Model 220: Aquest formulari s'utilitza per a grups d'empreses.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO FÍSIQUES I SOCIDES NO RESIDENTS A ESPANYA

 a) Les rendes obtingudes mitjançant establiment permanent

Una persona física o empresa no resident actua a Espanya a través d'un «establiment permanent» en els casos següents:

– Quan disposi a Espanya, per qualsevol títol i de manera continuada o regular, d'instal·lacions o llocs de treball de qualsevol classe, en els quals es desenvolupi la totalitat o part de l'activitat.

– Quan actuin a Espanya a través d'un mandatari, que contracti en nom i per compte de l'entitat no resident, sempre que exerceixi habitualment els dits fets.

En concret, són establiments permanents les seus de gestió, sucursals, oficines, fàbriques, tallers, magatzems, comerços o altres establiments com mines, pous de petroli o gas, pedreres, explotacions agrícoles, forestals o ramaderes o qualsevol altre lloc d'explotació o extracció de recursos naturals i construcció. Així mateix, les obres d'instal·lació o muntatge la durada dels quals superi els sis mesos.

EXEMPLE

Una entitat resident a l'estranger és propietari d'uns terrenys destinats a una mina a Espanya.

1.- Base imposable

La Base de l'Impost de l'establiment permanent es determinarà d'acord amb el que disposa el Règim General de l'Impost sobre Societats, sense perjudici del següent:

- Qualsevol pagament que l'establiment permanent faci a la seu social, o a qualsevol dels seus establiments permanents en concepte d'honoraris, interessos o comissions satisfets en concepte de serveis d'assistència tècnica, o per l'ús o la cessió de béns o drets. no serà deduïble.

– No obstant això, seran deduïbles els interessos abonats pels establiments permanents dels bancs estrangers a la seva seu social o a altres establiments permanents per a l'exercici de la seva activitat.

– Serà deduïble la part raonable de les despeses de gestió i d'administració general corresponents a l'establiment permanent, sempre que es compleixin els requisits establerts per la llei. Els contribuents poden sol·licitar a l'Administració Tributària la determinació de la valoració de les despeses esmentades que siguin deduïbles.

– En cap cas s'atribuiran directament o indirectament a l'establiment permanent imports corresponents al cost del capital propi de l'entitat (interessos i altres despeses financeres).

2.- Tipus impositiu

El tipus impositiu del 25% s'aplicarà a la base imposable.

Un tipus suplementari del 19 % s'exigirà sobre les quantitats transferides de les eventuals rendes obtingudes a Espanya per l'establiment permanent, amb les següents excepcions.

– Entitats amb residència fiscal en estats de la Unió Europea que no tinguin la consideració de paradisos fiscals.

– Entitats amb residència fiscal en un Estat que hagi subscrit un conveni amb Espanya per evitar la doble imposició, sempre que hi hagi tracte recíproc.

En l'import íntegre de l'impost es poden aplicar els següents:

– L'import dels beneficis i deduccions que aplica la Llei de l'Impost sobre Societats a les societats de residència espanyoles.

– L'import de les retencions, i pagaments a compte de l'Impost.

3.- Període impositiu i meritació

El període impositiu coincidirà amb l'exercici fiscal declarat per l'establiment permanent, sense superar els 12 mesos. Quan no s'hagi declarat cap altre, el període impositiu s'entendrà referit a l'any natural. L'impost es meritarà l'últim dia del període impositiu.

La comunicació del període impositiu s'ha de formular en el moment de presentar la primera declaració d'aquest impost, entenent-se que es manté per a períodes posteriors mentre no es modifiqui expressament.

El període impositiu s'entén finalitzat quan l'establiment permanent cessa la seva activitat o, d'altra manera, es produeix la reversió de la inversió en el seu dia respecte a l'establiment permanent, així com en els casos en què l'establiment permanent. es transfereix. a una altra persona física o entitat, aquelles en què l'habitatge central traspassa la seva residència i quan mor el seu propietari.

4.- Obligacions formals

Els establiments permanents estaran obligats a presentar una declaració, determinant i introduint el tipus impositiu corresponent, a través del simplificat model 200 o 201. La declaració es presentarà dins dels 25 dies naturals següents als sis mesos següents a la finalització del període impositiu.

Els establiments permanents estaran obligats a portar una comptabilitat separada, referida a les operacions que realitzin i als elements patrimonials que hi estaven adscrits.

Així mateix, estaran obligats al compliment de la resta d'obligacions comptables, registrals o formals exigides a les entitats residents en territori espanyol per la normativa tributària de societats.

5.- Pagaments a compte

Els establiments permanents estaran subjectes a la règim de retencions de l'impost de societats pels ingressos que reben, i estarà obligat a fer pagaments fraccionats a compte de la liquidació d'aquest impost, en els mateixos termes que les entitats subjectes a l'Impost de Societats.

Així mateix, estaran obligats a efectuar retencions i pagaments a compte en els mateixos termes que les entitats residents en territori espanyol.

b) Els ingressos obtinguts sense la mediació d'un establiment permanent

Els contribuents, societats i/o persones físiques que operen sense establiment permanent, siguin persones físiques o jurídiques, tributen d'acord amb el IRPF normativa, i ho faci per a cada operació, tal com estableixen els articles 24 i següents del Text Refós de la Llei de l'IRNR.

1.- Base imposable

a) Norma general: Amb caràcter general, la base imposable estarà constituïda pel seu import íntegre, determinat d'acord amb la normativa de l'IRPF.

b) Normes especials: En els casos de prestació de serveis, assistència tècnica, obres d'instal·lació o muntatge derivats de contractes d'enginyeria i, en general, d'activitats o operacions econòmiques realitzades a Espanya sense la mediació d'un establiment permanent, la base imposable serà igual a la diferència. entre els ingressos íntegres i les despeses següents:

– Sous i càrregues socials del personal contractat directament en el desenvolupament de l'activitat sempre que es justifiquin o garanteixin els ingressos de l'impost aplicable o els pagaments a compte de les rendes del treball retribuït.

– Subministrament de materials per a la seva incorporació definitiva a les obres realitzades en territori espanyol.

– Subministraments consumits en territori espanyol per al desenvolupament d'activitats.

La base imposable corresponent a guanys sobre el capital Es determinarà aplicant, a cada alteració del capital que es produeixi, les normes previstes per a l'IRPF, amb determinades excepcions.

– En el cas de les entitats no residents, quan la plusvàlua provingui d'una adquisició no lucrativa (donació per exemple), aquest import es valorarà pel valor “normal de mercat” de l'objecte adquirit.

– Quan els guanys provinguin indirectament d'actius situats en territori espanyol, o de drets relacionats amb aquests, i les entitats es considerin “meraments titulars d'actius”, i siguin residents en països o territoris amb els quals no hi hagi bescanvi efectiu d'impostos. informació, aquells immobles situats en territori espanyol estaran subjectes al pagament de l'impost.

– En el cas de les persones físiques no residents, les rendes imputades dels immobles situats en territori espanyol es determinaran d'acord amb el que estableix la Llei de l'IRPF (2% del valor cadastral dels immobles urbans o rústics amb construccions). no imprescindibles per a l'exercici de cap explotació, no relacionats amb activitats econòmiques o generadors de rendiments de capital immobiliari, o l'1.1% si s'ha revisat el valor cadastral).

– Els contribuents residents en un altre Estat membre de la Unió Europea disposen d'una normativa específica que els permet aplicar les seves pròpies normes especials, com ara:

*Les despeses previstes a la Llei de l'IRPF es poden deduir, com si parléssim de residents, sempre que acreditin que estan directament relacionades amb els ingressos obtinguts a Espanya.

*La base imposable corresponent a les plusvàlues es determinarà aplicant, a cada alteració patrimonial que es produeixi, amb caràcter general, les normes de la Llei de l'IRPF que s'aplicarien en el cas que el contribuent ho fos per a aquest Impost.

2.- Tipus impositiu

* General:

Residents a la UE, Islàndia i Noruega	La resta de països
19%	24%

* Ingressos del treball percebuts per les persones físiques no residents en territori espanyol en virtut d'un contracte de durada determinada per a treballadors temporers, d'acord amb el que estableix la normativa laboral:  2%.

* Dividends i altres ingressos derivats de la participació en el capital d'una entitat, i Interessos i altres ingressos obtinguts per la cessió de capital propi a tercers: 19%

3.- Deduccions

Només es descomptaran de l'impost els següents:

Les quantitats corresponents a les deduccions per donacions en els termes previstos a l'article 68.3 del Text refós de la Llei de l'IRPF.

Les retencions i abonaments a compte que s'hagin practicat sobre la renda del contribuent.

4.- meritació

L'impost meritarà:

– En el cas de les devolucions, quan es venguin o en la data de cobrament si aquesta és anterior.

– En el cas de plusvàlues, quan es produeixi l'alteració de la propietat.

– En el cas d'ingressos imputats corresponents a béns immobles urbans, el 31 de desembre de cada any.

– En la resta de casos, quan siguin exigibles els ingressos corresponents.

– En cas de defunció del contribuent, totes les rendes pendents d'imputació es consideraran exigibles en la data de la mort.

5.- Obligacions formals

Els contribuents que obtinguin ingressos en territori espanyol sense la mediació d'un establiment permanent estaran obligats a presentar una declaració, determinant i consignant el deute tributari corresponent per aquest impost en el termini d'un mes des de la data de meritació. En el cas d'ingressos imputats corresponents a béns immobles urbans d'ús propi, la declaració es presentarà de l'1 de gener al 30 de juny següent a la data de meritació.

Els responsables solidaris també poden fer la declaració i dipòsit del deute. Els subjectes passius d'aquest impost no estaran obligats a presentar la declaració corresponent a les rendes respecte a les quals s'haguessin realitzat retenció o ingressos a compte, ni respecte als subjectes a retenció o ingressos a compte però exempts.

Els contribuents que obtinguin ingressos per activitats econòmiques o explotacions realitzades a Espanya estaran obligats a portar un registre d'ingressos i despeses.

Així mateix, hauran de conservar, numerades per ordre de dates, les factures emeses i les factures o documents acreditatius rebuts.

Estan obligats a realitzar retencions i abonaments a compte respecte als ingressos del treball que satisfan, així com altres ingressos subjectes a retencions que constitueixin. suorce www.spanishsolicitors.com